Projecte II

PAC La Visionària. Fase 1: assenyalar un punt.

PROPOSTA I:

“COS COM A MATÈRIA”

A partir de la dansa i “la performance”, m’agradaria investigar i aprofundir al voltant de la idea del cos humà com a matèria escultòrica. La meva intenció és, a través de l’exposició de cossos gairebé estàtics però que es transformen, parlar sobre aquesta matèria que ens conforma i tots els factors que la conformen. Per a mi, és molt interessant posar atenció a tot allò que afecta al nostre cos com a matèria i representar-ho (pas del temps, procés de composició i descomposició, higiene, descans, temperatura). No obstant tot, avui dia penso que la violència, en general, és un dels grans atacans pel que fa a l’incidència en el cos.

Pel que fa al projecte, en relació a aquesta temàtica, m’imagino un espai escènic amb quatre ballarines que representen diverses accions a través del seu recorregut fisic entre la pausa i la dinàmica. Les posicions corporals són les que transmeten la idea, aproximant-se a “ser escultures” que persisteixen en el temps, com bé saben fer els escultors que treballen amb altres matèries. Tot i que les ballarines són escultures efímeres, durant la presentació pot semblar que podrien ser eternes, com una fotografia ben guardada. M’agradaria potenciar, així, l’observació de les formes. Donar temps a l’observació d’aquestes formes i aquests cossos. Una referència clara d’inspiració i alhora un exercici metodològic és l’intent de donar vida a les models de les fotografies de Man Ray en les que elles semblen eternes escultures.

Amb tot això també hi relaciono la fragmentació del cos i el fet d’atribuir importància a certes parts del cos en determinats moments segons la forma en relació a l’espai que adopten cadascun d’ells.

Quan? No ho sé.

IMATGES DE REFERÈNCIA de Cindy Sherman i Man Ray.

PROPOSTA II:

“CASA I MUSEU”

Pel que a fa mi, declaro el meu interés, que en un primer moment pot semblar contradictori, en relacionar ambdos espais: “casa” i “museu”. Cadascun d’ell tenen funcions diferents dins la societat però m’agradaria ajuntar “les accions corporals i (polítiques-socials) quotidianes de casa” amb “les accions d’observar i contemplar propies del museu”. Tracta de convertir en públic allò més privat? De convertir en transparents les pareds? D’elogiar allò més pròxim però que normalment passa desapercebut? D’observar el cos i les posicions per les quals passa durant el dia amb més cura i atenció? De com habitem el nostre espai vital?

M’agradaria crear l’oportunitat d’escenificar, escenogràficament i amb el cos, la representació d’accions quotidianes reconegudes per a ser observades. Considero, plenament, que tenen molt a dir cadascuna d’elles. No obstant, m’interessaria fer-ho amb un punt d’alteració (temporal, de posició, punt d’estranyesa, fantasia) i per això, agafo com a principal referència artística les corrents surrealistes i dadaistes del passat. Són grans referents: Elsa Von Freytag Loringhoven, Marcel Duchamp, Man Ray o Salvador Dalí. També Marta Rosler amb la seva obra “Semiotics of the kitchen”. I fotògrafes com Sandy Skoglund. Com a artista escènic, m’agraden molt les obres de Xavier Le Roy.

Avui dia, en ple confinament, encara agafa més pes aquesta proposta. Tots passem molt de temps a casa.

IMATGES il·lustratives:

La meva intenció és poder estrenar el meu projecte a la Sala Plató de l’Institut del Teatre de Barcelona i a la Sala d’exposicions de l’Estruch de Sabadell quan les instal·lacions tornin a obrir-se amb normalitat.

COMPARATIVA ENTRE AMBDUES PROPOSTES:

Tot i tenir enfocaments diferents pel que fa a la rellevància temàtica de cada proposta, he de dir que considero a ambdues propostes complementàries ja que la segona també inclou al cos humà com a matèria i actor principal per a la intencionada representació. A més, també m’imagino la segona proposta com una exposició de cossos actius molt pròxims a escultures, com he explicat a la primera proposta. No obstant, la diferència principal potser que recaigui en el disseny espacial i amb el possible ús d’objectes escenogràfics.

L’estètica general dels cossos i el llenguatge coreogràfic considero que seria molt semblant a les dues propostes. No obstant, sempre hi ha la possibilitat de radicalitzar alguna decisió i que això afecti a tota la proposta.

Diria que les dues propostes tenen aspectes molt similars i comparteixen gran part del procés d’investigació conceptual i físic. No obstant, segons el que es vulgui destacar, els camins es poden ramificar i diferenciar amb la necessitat fonamental d’acotar bé el projecte.

Carme

Statement
La quantitat d’estímuls que hi ha al nostre voltant és indomable, la saviesa popular ens diu que “qui molt abraça poc estreny” però també és cert què no podem ignorar la nostra relació amb tots aquests estímuls perquè vulguem o no formen part de la nostra vivència. Amb la intenció de processar aquests estímuls, treballo a partir de les potencialitats i la curiositat per desenvolupar treballs mitjançant l’experiència amb la finalitat de compartir part d’aquest recorregut.

Abstract

1. Apropiació d’un tros d’hort situat a l’Horta de Lleida i d’un tros de balcó al centre de la mateixa ciutat, aquesta apropiació es dóna amb una finalitat de restauració, ja que tots dos paisatges han quedat malmesos a causa del poc manteniment.
   Les dues propietàries d’aquests indrets són exsogra–exnora, a causa del divorci dues persones que abans es portaven bé han agafat distància, tant entre elles com entre l’entorn propè de l’altra persona.
   A part de la restauració local el projecte proposa una reconnexió entre aquestes relacions perdudes.
   A la vegada també és important per aquest projecte la tria de les hortalisses plantades, la tècnica, les condicions, l’evolució i la capacitat d’autosustentació de cada sistema.
   La relació entre tots dos espais es faria mitjançant una comparació entre el procés i resultats de cada plantació.
   Per fer-ho crearé una web que s’anirà actualitzant a cada visita als indrets, hi haurà un apartat per cada hortalissa dissenyat per comparar tots dos indrets i un altre apartat que tocarà els aspectes de cada indret que afectin d’una manera més general, incloent-hi també si hi ha hagut alguna acció per part d’algun agent extern.

2. Apropiació d’un tros d’hort situat a l’Horta de Lleida i d’un tros de balcó al centre de la mateixa ciutat, aquesta apropiació es dóna amb una finalitat de restauració, ja que tots dos paisatges han quedat malmesos a causa del poc manteniment.
Les dues propietàries d’aquests indrets són exsogra–exnora, a causa del divorci dues persones que abans es portaven bé han agafat distància, tant entre elles com entre l’entorn propè de l’altra persona.
A part de la restauració local el projecte proposa una reconnexió entre aquestes relacions perdudes.
Plantant diferents hortalisses en els dos llocs, fent-los un manteniment cada dues setmanes i incitar a què hi hagi una correspondència entre elles, mitjançant cartes i objectes que es col·locaran en l’indret.

3. Apropiació d’un tros d’hort situat a l’Horta de Lleida i d’un tros de balcó al centre de la mateixa ciutat, aquesta apropiació es dóna amb una finalitat de restauració, ja que tots dos paisatges han quedat malmesos a causa del poc manteniment.
Les dues propietàries d’aquests indrets són exsogra–exnora, a causa del divorci dues persones que abans es portaven bé han agafat distància, tant entre elles com entre l’entorn propè de l’altra persona.
A part de la restauració local el projecte proposa una reconnexió entre aquestes relacions perdudes.
En aquesta proposta es centra de forma col·lateral en la reconnexió de la relació perduda entre tots dos entorns, per simbolitzar aquesta reconnexió es lligaran cintes amb codis de color que indicarà l’estat de cada hortalissa en aquell moment, però es lligaran a l’altre indret, no al propi.

La primera proposta i la tercera estan més controlades que la segona, ja que necessita una col·laboració voluntària i casual que no sabem si s’ocasionarà, encara que d’ocasionar-se podria ser molt interessant. La tercera també té més incertesa que la primera, ja que és més senzill que es perdin els llaços lligats, i el fet d’haver de relligar-los fa que perdi sentit (encara que podria agafar de nous)
La segona i tercera proposta se centra més en la relació espiritual/afectiva i la primera en la relació material.
La primera proposa un repte a l’hora d’exposar en profunditat el concepte d’una manera senzilla i que no es quedi en una simple proximitat superficial.
Els medis necessaris per executar qualsevol de les tres propostes són molt similars.
La primera proposta podria ser d’utilitat més enllà del temps de vida del projecte, ja que d’ella es posa molta més atenció a l’anàlisi del que està ocorrent, inclòs durant el projecte podria ser que el fet de poder comparar atentament tots dos cultius em porti a adonar-me de coses i actuar al respecte per a millorar el resultat i la qualitat de la restauració, aquesta possibilitat relaciona un indret amb l’altre utilitzant-me de mediadora. En el cas de la segona el temps de vida del projecte està determinat per l’èxit o el fracàs, depenent de si les relacions creades s’apropen suficientment com per ja no necessitar res que forci el nexe, en canvi la proposta tres només funcionaria delimitant prèviament el temps en el qual s’efectuarà, ja que és físicament impossible repetir-ho, ja que l’espai és finit i crea contaminació, el contrari al que volem aconseguir, un any seria suficient.
Em sembla bona manera comparar les propostes a partir d’idees clau:
1: comparació, anàlisi, naturalitat, aprenentatge
2: diplomàcia, humanisme, cadena de favors, intercanvi
3: espiritualitat, poètica, sinergia, llaços.