Statement
La quantitat d’estímuls que hi ha al nostre voltant és indomable, la saviesa popular ens diu que “qui molt abraça poc estreny” però també és cert què no podem ignorar la nostra relació amb tots aquests estímuls perquè vulguem o no formen part de la nostra vivència. Amb la intenció de processar aquests estímuls, treballo a partir de les potencialitats i la curiositat per desenvolupar treballs mitjançant l’experiència amb la finalitat de compartir part d’aquest recorregut.
Abstract
- Apropiació d’un tros d’hort situat a l’Horta de Lleida i d’un tros de balcó al centre de la mateixa ciutat, aquesta apropiació es dóna amb una finalitat de restauració, ja que tots dos paisatges han quedat malmesos a causa del poc manteniment.
Les dues propietàries d’aquests indrets són exsogra–exnora, a causa del divorci dues persones que abans es portaven bé han agafat distància, tant entre elles com entre l’entorn propè de l’altra persona.
A part de la restauració local el projecte proposa una reconnexió entre aquestes relacions perdudes.
A la vegada també és important per aquest projecte la tria de les hortalisses plantades, la tècnica, les condicions, l’evolució i la capacitat d’autosustentació de cada sistema.
La relació entre tots dos espais es faria mitjançant una comparació entre el procés i resultats de cada plantació.
Per fer-ho crearé una web que s’anirà actualitzant a cada visita als indrets, hi haurà un apartat per cada hortalissa dissenyat per comparar tots dos indrets i un altre apartat que tocarà els aspectes de cada indret que afectin d’una manera més general, incloent-hi també si hi ha hagut alguna acció per part d’algun agent extern.
2. Apropiació d’un tros d’hort situat a l’Horta de Lleida i d’un tros de balcó al centre de la mateixa ciutat, aquesta apropiació es dóna amb una finalitat de restauració, ja que tots dos paisatges han quedat malmesos a causa del poc manteniment.
Les dues propietàries d’aquests indrets són exsogra–exnora, a causa del divorci dues persones que abans es portaven bé han agafat distància, tant entre elles com entre l’entorn propè de l’altra persona.
A part de la restauració local el projecte proposa una reconnexió entre aquestes relacions perdudes.
Plantant diferents hortalisses en els dos llocs, fent-los un manteniment cada dues setmanes i incitar a què hi hagi una correspondència entre elles, mitjançant cartes i objectes que es col·locaran en l’indret.
3. Apropiació d’un tros d’hort situat a l’Horta de Lleida i d’un tros de balcó al centre de la mateixa ciutat, aquesta apropiació es dóna amb una finalitat de restauració, ja que tots dos paisatges han quedat malmesos a causa del poc manteniment.
Les dues propietàries d’aquests indrets són exsogra–exnora, a causa del divorci dues persones que abans es portaven bé han agafat distància, tant entre elles com entre l’entorn propè de l’altra persona.
A part de la restauració local el projecte proposa una reconnexió entre aquestes relacions perdudes.
En aquesta proposta es centra de forma col·lateral en la reconnexió de la relació perduda entre tots dos entorns, per simbolitzar aquesta reconnexió es lligaran cintes amb codis de color que indicarà l’estat de cada hortalissa en aquell moment, però es lligaran a l’altre indret, no al propi.
La primera proposta i la tercera estan més controlades que la segona, ja que necessita una col·laboració voluntària i casual que no sabem si s’ocasionarà, encara que d’ocasionar-se podria ser molt interessant. La tercera també té més incertesa que la primera, ja que és més senzill que es perdin els llaços lligats, i el fet d’haver de relligar-los fa que perdi sentit (encara que podria agafar de nous)
La segona i tercera proposta se centra més en la relació espiritual/afectiva i la primera en la relació material.
La primera proposa un repte a l’hora d’exposar en profunditat el concepte d’una manera senzilla i que no es quedi en una simple proximitat superficial.
Els medis necessaris per executar qualsevol de les tres propostes són molt similars.
La primera proposta podria ser d’utilitat més enllà del temps de vida del projecte, ja que d’ella es posa molta més atenció a l’anàlisi del que està ocorrent, inclòs durant el projecte podria ser que el fet de poder comparar atentament tots dos cultius em porti a adonar-me de coses i actuar al respecte per a millorar el resultat i la qualitat de la restauració, aquesta possibilitat relaciona un indret amb l’altre utilitzant-me de mediadora. En el cas de la segona el temps de vida del projecte està determinat per l’èxit o el fracàs, depenent de si les relacions creades s’apropen suficientment com per ja no necessitar res que forci el nexe, en canvi la proposta tres només funcionaria delimitant prèviament el temps en el qual s’efectuarà, ja que és físicament impossible repetir-ho, ja que l’espai és finit i crea contaminació, el contrari al que volem aconseguir, un any seria suficient.
Em sembla bona manera comparar les propostes a partir d’idees clau:
1: comparació, anàlisi, naturalitat, aprenentatge
2: diplomàcia, humanisme, cadena de favors, intercanvi
3: espiritualitat, poètica, sinergia, llaços.